Pedagogia Waldorf

Unbalanced scales.svg
 Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Escola Waldorf a Alemanya.
Michael Park Rudolf Steiner School in Auckland

La Pedagogia Waldorf (també coneguda com a Educació Steiner-Waldorf) és un sistema pedagògic basat en la filosofia educativa desenvolupada pel filòsof Rudolf Steiner, el fundador de l'antroposofia.

L'aprenentatge és interdisciplinari, integrant tant sabers pràctics com artístics, i elements conceptuals,[1] i que es coordina amb els "ritmes naturals del dia a dia".

L'aproximació Waldorf emfatitza el paper de la imaginació en l'aprenentatge,[2][3][4] desenvolupant procesos mentals que inclouen tant components analítics com creatius.[5][6] Estudis sobre l'educació la descriuen els seus objectius generals com donar a la gent jove la base sobre la que es podran desenvolupar de manera lliure, moral[7][8] i individus integrats,[9][10][2] i per ajudar a cada nen a complir el seu únic destí (l'existència del qual postula l'antroposofia). L'escola i els professors tenen força llibertat per a definir el seu curriculum dins de les estructures col·legiades.[11]

La primera Escola Waldorf es va fundar el 1919; ara hi ha unes 1000 a tot el món[12][13] Escoles independents Waldorf i 1400 guarderies independents Waldorf.[14] Es troben en aproximadament en 60 països distribuïts per tot el món, formant un dels sistemes educatius independents més grans del món; també hi ha entorns educatius basats en la metodologia Waldorf: educació pública, Charter schools (escoles als USA), educació a la pròpia llar,[2] i escoles d'educació especial. Els mètodes Waldorf han estat adoptats per molts professors en altres escoles, tant públiques com privades.[15][16][17]

Breu història[modifica | modifica el codi]

L'ambient revolucionari que regnava a l'Alemanya vençuda dels anys 1918-1919 va oferir a Steiner l'ocasió de posar en pràctica les seves idees sobre la pedagogia tot creant una nova escola. Aquestes idees formaven part de la seva visió global sobre el funcionament de la societat basada en el que va anomenar l'"estructuració tripartida de l'organisme social". Aquesta tripartició consistia en la creació espontània de nous establiments pedagògics dotats d'una constitució autònoma (guarderies, escoles i instituts) així com en l'organització cooperativa d'empreses econòmiques, cosa que havia de permetre assolir una estricta separació entre la vida cultural, l'econòmica i el sistema polític estatal, evitant interferències malsanes.

Així, el 7 de setembre del 1919 es va inaugurar la primera "Escola Lliure Waldorf" per a 256 alumnes procedents essencialment de famílies obreres treballant per a la fàbrica de cigarretes Waldorf-Astoria de Stuttgart, establiment d'educació mixta de primària i secundària.

Si bé el programa social global de Steiner no va tenir el ressò esperat, les seves escoles van ser un èxit. Quan va morir a Dornach el 30 de març de 1925, deixant inacabada la redacció de la seva autobiografia, la primera promoció d'estudiants de l'Escola Waldorf es preparava pel batxillerat.[18]

Pedagogia i teoria del desenvolupament infantil[modifica | modifica el codi]

L'estructura de l'educació que segueix el model pedagògic de desenvolupament infantil de Steiner,[19] que descriu tres amplis nivells del desenvolupament: els tres primers septennis de la biografia humana, amb les seves etapes maduratives. Cadascun d'ells té els seus propis requeriments per a l'aprenentatge;[20] els nivells són similars als descrits per Piaget.[21]

  • En l'escola elemental (7-14 anys), l'aprenentatge té un enfocament artístic i imaginatiu. En aquests anys, s'emfatitza el desenvolupament del nen mitjançant la "vida sensitiva" i l'expressió artística.[24][20]
  • Durant l'adolescència, per tal d'arribar al desenvolupament de la capacitat del pensament abstracte i el judici conceptual[23] l'èmfasi es posa en la comprensió del desenvolupament intel·lectuals i en el pensament ètic, incloent la tasca de prendre responsabilitat socials.[20]

La teoria del desenvolupament del nen que proposa l'Educació Waldorf es funda en la visió antroposòfica de l'esser humà. L'aproximació ha estat anomenada com "l'articulació més completa d'un currículum evolucionat per a nens durant 12 anys i una metodologia creativa de l'ensenyament".

Pre-escolar i guarderia: des del naixement fins a 6 o 7 anys[modifica | modifica el codi]

L'aprenentatge en les escoles Waldorfs per a la primera infantesa es fa a partir de la imitació i l'exemple.[25][26] Gran quantitat del temps es dedica a jocs lliures però a l'hora guiats en una classe que té un entorn molt casolà, on s'inclouen materials naturals i on es donen exemplen de treball productiu en el que tots els nens poden participar;[20] els pedagogs Waldorf consideren que un entorn com aquest ajuda al creixement físic, emocional i intel·lectual del nen a partir de l'aprenentatge assimilatiu.[26] Generalment s'incorporen diàriament a la classe períodes de joc a l'exterior amb l'objectiu que el nen gaudeixi d'experiències a la natura, i a les diferents èpoques de l'any. En les escoles Waldorfs el desenvolupament de la llengua oral es fa utilitzant cançons, poemes i jocs amb moviment. Diàriament hi ha temps per a escoltar una història curta. Normalment el professor els explica un conte de memòria.[21] Les guarderies Waldorf i les escoles de nivells més baixos desaconsellen que el nen tingui accés a la televisió, ordinadors i música gravada, ja que creuen que això pot ser perjudicial al desenvolupament cognitiu en els primers anys de vida.[22][27] L'educació emfatitza les primeres experiències diàries i els ritmes anuals, incloent les celebracions de cada estació que poden provenir de diferents tradicions. Això explica que les escoles Waldorf en l'hemisferi occidental tradicionalment celebren el Michaelmas i Martinmas a la tardor, Nadal a l'hivern, Pasqua i May Day a la primavera i St. Joan a l'estiu,[28] Les escoles occidentals estan incorporant un gran ventall de tradicions culturals i religioses,[29] i en aquelles escoles situades en llocs on hi ha tradicions jueves, budistes o islàmiques dominants, agafen celebracions d'aquestes cultures.

Educació elemental: de 6/7 a 14[modifica | modifica el codi]

En una escola Waldorfs elemental l'educació pot començar quan el noi té al voltant de 7 anys.[30] L'escola elemental està centrada al voltant d'un currículum multidisciplinari basat en les arts que inclou arts visuals, drama, moviment artistic (euritmia), música vocal i instrumental i manualitats.[23][31] Durant els cursos elementals els estudiants aprenen dues llengües estrangeres (en els països de parla anglesa sovint l'alemany i o bé l'espanyol o bé el francès).

Durant els cursos elementals els conceptes s'introdueixen per a primera vegada mitjançant històries i imateges, i l'aprenentatge acadèmic s'integra amb les arts visuals i plàstiques, la música i el moviment.[32] D'entrada no s'utilitzen llibres de text, sinó que cada alumne confegeix, dibuixa i escriu el seu propi quadern de cada matèria en format de llibre.[33][34] El dia escolar comença normalment amb una lliçó acadèmica d'una durada entre una hora i mitja o dues, que es basa en la immersió en l'assignatura escollida i que es perllonga aproximadament durant un mes,[6] i generalment comença amb una introducció que pot incloure cantar, música instrumental, recitació de poesia, incloent un vers escrit per Steiner per al començament del dia escolar,[28] i la pràctica de matemàtiques i llenguatge artístic.

En les escoles Waldorf és una característica essencial el paper del mestre-tutor del grup, que va pujant de curs amb el mateix grup d'alumnes i se'n responsabilitza durant tot el cicle escolar elemental (7-14), i els dóna, com a mínim les lliçons acadèmiques principals;[6] Es reconegut l'alt nivell de compromís personal dels professors Waldorf amb els seus alumnes.[35]

Els professors Waldorf utilitzen el concepte dels quatre temperaments per ajudar a interpretar, entendre i relacionar el comportament i les personalitats dels nens sota el seu tutelatge. Els temperaments, colèric, flegmàtic, melancòlic, i sanguini,[33] expressen els quatre típus bàsics de personalitat, on cadascun té la seva pròpia manera de mirar i interaccionar amb el món.

L'educació elemental Waldorf permet variacions individuals en el ritme d'aprenentatge, basat en la idea que un nen entendrà un concepte o adquirirà una destresa quan ell o ella estigui preparat/da.[36] Es prioritza la cooperació a la competició.[35][37] Aquesta aproximació també es fa extensiva a l'educació física; els esports d'equip competitius es deixen per als cursos superiors.[22]

L'educació secundària[modifica | modifica el codi]

En la majoria de les escoles Waldorfs, els alumnes accedeixen a l'educació secundària quan estan vora els catorze anys d'edat. L'educació és ara enterament duta a terme per professors especialistes. L'educació ara se centra molt més en els temes acadèmics,[38] encara que els estudiants solen seguir fent cursos d'art, música i artesania. Els alumnes són encoratjats a desenvolupar de manera independent els seus propis processos de pensament creatiu.[38] El pla d'estudis és estructurat per a ajudar els estudiants a esdevenir competents,[5] per a fomentar la comprensió dels principis ètics, i per a construir un sentit de responsabilitat social.[20]

Currículum[modifica | modifica el codi]

Les directrius han estat acordades per al pla d'estudis Waldorf,[39][40][41] amb el suport dels principis comuns de les escoles;[31] no obstant això, les escoles Waldorf són independents i autònomes i no estan obligades a seguir un pla d'estudis prescrit. El finançament de les escoles Waldorf per part dels Governs pot obligar a incorporar aspectes dels programes estatals.

Hi ha uns quants temes en gran mesura únics de l'Escola Waldorf. El principal d'ells és Euritmia, un art del moviment en general acompanyat de textos parlats o música, que inclou elements de joc de rol i de dansa, i fomenta un "sentit d'integració i harmonia".[37]

L'Escola Waldorf ha introduït la informàtica en el pla d'estudis a l'adolescència, juntament amb la història de l'ordinador i els orígens del codi binari en la cultura occidental, a partir de Francis Bacon.[42]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ↑ Rist and Schneider, Integrating Vocational and General Education: A Rudolf Steiner School, Unesco Institute for Education, Hamburg 1979, ISBN 92-820-1024-4, p. 150
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Thomas William Nielsen, Rudolf Steiner's Pedagogy of Imagination: A Case Study de Holistic Education, Peter Lang Pub Inc 2004 ISBN 3039103423
  3. ↑ Carrie Y. Nordlund, "Art Experiences in Educació Waldorf", Ph.D. Dissertation, University de Missouri-Columbia, May 2006
  4. ↑ Southworth, Cheryl Ridgeway, Geometry, fir trees and princes: Imaginative cognition in education, Ph.D. dissertation, The University de North Carolina at Chapel Hill, 1988, 294 pages; AAT 8823477
  5. ↑ 5,0 5,1 Freda Easton, The Waldorf impulse in education:Schools as communities that educate the whole child by integrating artistic i academic work, Ph.D. thesis, Columbia University Teachers College, 1995
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Ogletree, Earl J., Creativity and Waldorf Education: A Study.
  7. ↑ Hether, Christine Anne, The moral reasoning de high school seniors from diverse educational settings, Ph.D. dissertation, Saybrook Graduate School i Research Center, 2001, 209 pages; AAT 3044032
  8. ↑ *"L'objectiu general és ajudar als nens a construir un impuls moral amb el que ells podran escollir en llibertat que significa viure d'acord a les normes de la moral." - Armon, Joan, "The Waldorf Curriculum as a Framework for Moral Education: One Dimension de a Fourfold System.", (Abstract), Paper presented at the Annual Meeting de the American Educational Research Association (Chicago, IL, March 24-28, 1997), p. 1
  9. ↑ Peter Schneider, Einführung in die Waldorfpädogogik, Klett-Cotta 1987, ISBN 3-608-93006-X
  10. ↑ Ronald V. Iannone, Patricia A. Obenauf, "Toward Spirituality in Curriculum i Teaching", page 737, Education, Vol 119 Issue 4, 1999
  11. ↑ Mary Barr Sturbaum, Transformational Possibilities de Schooling: A Study de Educació Waldorf, Ph.D. dissertation, Indiana University, 1997
  12. ↑ Holger Niederhausen, "Kulturfaktor Waldorfschule", Das Goetheanum, 30 November 2007
  13. ↑ List de Escola Waldorfs worldwide
  14. ↑ UNESCO 2001 Annex VI
  15. ↑ The Waldorf Promise
  16. ↑ Stephanie Luster Bravmann, Nancy Stewart Green, Pamela Bolotin Joseph, Edward R. Mikel, Mark A. Windschitl, Cultures de Curriculum, Lawrence Erlbaum Associates, 2000. p81, "[Steiner, who] va desenvolupar el sistema d'educació de les escoles Waldorf, que ha estat reproduït, sovint en alguna part...en un nombre creixent d'escoles públiques o privades americanes."
  17. ↑ Peter Schneider, Einführung in die Waldorfpädagogik, ISBN 3-608-93006-X, p. 16; "més de 2,000 participants cada any, la majoria dels quals són professors d'escoles públiques, participen en els seminaris pedagògics Waldorf que es realitzen a l'estiu a Stuttgart, Herne i Hamburg."
  18. ↑ Ressenya històrica treta del text de la UNESCO lliure de drets Steinerf.pdf
  19. ↑ Woods, Ashley i Woods, Steiner Schools in England, University de West de England, Bristol: Research Report RR645, section 1.5, "Findings from the survey i case studies"
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Carolyn Pope Edwards, "Three Approaches from Europe", Early Childhood Research and Practice, Spring 2002
  21. ↑ 21,0 21,1 Iona H. Ginsburg, "Jean Piaget and Rudolf Steiner: Stages of Child Development and Implications for Pedagogy", Teachers College Record Volume 84 Number 2, 1982, p. 327-337.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Todd Oppenheimer, Schooling the Imagination, Atlantic Monthly, Sept. 99
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 P. Bruce Uhrmacher, Making Contact: An Exploration of focused Attention Between Teacher and Students", Curriculum Inquiry, Vol 23, No 4, Winter 1993, pp433-444.
  24. ↑ Thomas William Nielsen, "Rudolf Steiner's Pedagogie of Imagination: A Phenomenological Case Study", Peter Lang Publisher 2004
  25. ↑ Ginsburg i Opper, Piaget's Theory of Intellectual Development, ISBN 0-13-675140-7, pp. 39-40
  26. ↑ 26,0 26,1 Rist and Schneider, Integrating Vocational and Generla Education: A Rudolf Steiner School, Unesco Institute for Education, Hamburg 1979, ISBN 92-820-1024-4, pp. 144-6
  27. ↑ Earl J. Ogletree, Creativity i Educació Waldorf: A Study 1991, ERIC #ED364440, op. cit., p14
  28. ↑ 28,0 28,1 Ida Oberman, "Waldorf History: A Case Study de Institutional Memory", Paper presented to Annual Meeting de the American Education Research Association, IL Mar 24-28, 1997, published US Department de Education - Educational Resources Information Center (ERIC)
  29. ↑ Fitzjohn, Sue, et al, Festivals Together: A Guide to Multi-Cultural Celebration, ISBN 1869890469
  30. ↑ Els criteris per a decidir si un alumne està preparat per anar a l'escola sovint inclouen la pèrdua d'un conjunt de les dents primaries, ja que s¡ha trobat una forta correlació entre aquest fet i els criteris somàtics i psicològics per a estar preparat per anar a l'escola. Cf. Ernst-Michael Kranich, "Anthropologie", a F. Bohnsack i E-M Kranich (eds.), Erziehungswissenschaft und Waldorfpädagogik, Reihe Pädagogik Beltz, Weinheim 1990, p. 126, citant F. Ilg i L. Ames (Gesell Institute), School Readiness, p. 236ff i "...la pèrdua de les primeres dents de llet pot utilitzar-se com a indicador del fet d'estar preparat per a llegir i d'altres tasques escolars ", Diss. Cornell U. Silvestro, John R. 1977. “Second Dentition i School Readiness.” New York State Dental Journal 43 (March): 155—8
  31. ↑ 31,0 31,1 Woods, Ashley i Woods, Escoles Steiner a Anglaterra, de la Universitat de West England, Bristol: Research Report RR645, secció 5.2, "Currículum"
  32. ↑ Freda Easton, "Educating the Whole Child, 'Head, Heart i Hands': Lerning from the Waldorf Experience", Theory into Practice by Lawrence Erlbaum Associates, Inc., pp 87-94.
  33. ↑ 33,0 33,1 Ullrich, Heiner, "Rudolf Steiner" "Prospects: the quarterly review of comparative education, UNESCO: International Bureau of education, vol XXIV, no. 3/4, 1994, pp. 555-572
  34. ↑ TRESD Waldorf-methods charter schools
  35. ↑ 35,0 35,1 Gay Ward, "Education for the Human Journey", paper presented at Australian Association for Research in Education International Conference 2-6 Dec. 2001, cited in DFES report
  36. ↑ P. Bruce Uhrmacher, "Uncommon Schooling: A Historical Look at Rudolf Steiner, Antroposophy and Waldorf Education ", Curriculum Inquiry, Vol. 25, No. 4 (Winter, 1995), pp. 381-406
  37. ↑ 37,0 37,1 Ray McDermott, Mary E. Henry, Cynthia Dillard, Paul Byers, Freda Easton, Ida Oberman, Bruce Uhrmacher, "Educació Waldorf in an inner-city public school", Urban Review, June 1996
  38. ↑ 38,0 38,1 Rist i Schneider,Integració Professional i General d'Educació: Una escola Rudolf Steiner, Institut de la Unesco per a l'Educació, Hamburg 1979, ISBN 92-820-1024-4, pp. 146-8
  39. ↑ Martyn Rawson i Tobias Richter,, per a l'Educació i tasques de contingut el pla d'estudis de Steiner Waldorf
  40. ↑ EA Karl Stockmeyer, Currículum de Rudolf Steiner per a l'Escola Waldorf, Steiner schools, 1985
  41. ↑ Rena Upitis, h.upitis.pdfElogi de romanç
  42. ↑ [ "Http: / / www.sundayherald.com/oped/opinion/display.var.1874554.0.reading_is_a_habit_that_we_cant_afford_to_lose.php lectura és un hàbit que no ens podem prendre el luxe de perdre "], Sunday Herald, 2 de desembre 2007

Treballs de Rudolf Steiner[modifica | modifica el codi]

  • Education: An Introductory Reader (Christopher Clouder, ed.), Sophia Books (March 2004), ISBN 1-85584-118-5. Collection de relevant works by Steiner on education.
  • The Education de the Child, and early Lectures on Education (Foundations of Waldorf Education, 25), ISBN 0-88010-414-7. Includes Steiner's first descriptions of child development, originally published as a small booklet.
  • The Foundations de Human Experience, ISBN 0-88010-392-2; also known as The Study de Man, these fundamental lectures on education were given to the teachers just before the opening de the first Waldorf school in Stuttgart in 1919.

Nota: totes les conferències de Steiner sobre l'Educació Waldorf estan disponibles en format PDF a aquest web de recerca

Treballs seleccionats d'altres autors[modifica | modifica el codi]

  • Aeppli, W., The Developing Child Anthroposophic Press ISBN 0-88010-491-0
  • Clouder, C. i Rawson, M., Waldorf Education Floris Books ISBN 0-86315-396-8
  • Cusick, L, Waldorf Parenting Handbook Mercury Press ISBN 0-916786-75-7
  • Edmunds, Francis, An Introduction to Steiner Education Rudolf Steiner Press ISBN 1-85584-172-X
  • Gardner, John F., Education in Search of the Spirit: Essays on American Education Anthroposophic Press ISBN 0-88010-439-2
  • Masters, Brien, Adventures in Steiner Education Rudolf Steiner Press ISBN 1-85584-153-3
  • Nobel, Agnes, Educating through Art: The Steiner School Approach Floris Books ISBN 0863151876
  • Petrash, Jack, (2002): Understanding Waldorf Education: Teaching from the Inside Out Floris Books ISBN 0863154301
  • Querido, René, The Esoteric Background of Waldorf Education Rudolf Steiner College Press ISBN 0-94580-325-7
  • Wilkinson, R. (1996): The Spiritual Basis of Steiner Education. London: Sophia Books ISBN 1-85584-065-0

Estudis de l'educació[modifica | modifica el codi]

Articles de diaris, revistes i televisió[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedagogia Waldorf Modifica l'enllaç a Wikidata
External.svg
 Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.
Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font.

Escoles[modifica | modifica el codi]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Educació especial i educació a domicili[modifica | modifica el codi]

Fonts d'informació Waldorf[modifica | modifica el codi]

Registres d'autoritat